Introducció

Aquest article està escrit per Isabeau Ottolini, investigadora predoctoral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el projecte Europeu PyroLife. La seua investigació es centra en iniciatives comunicatives locals entorn als incendis forestals. Baix aquesta recerca, Isabeau està fent el seu cas d’estudi amb Pego Viu, un col·lectiu de defensa del territori que va nàixer arran de l‘incendi del Vall d’Ebo en 2015.

Durant el seu treball de camp amb Pego Viu, els membres del col·lectiu li van comentar sobre la necessitat d’aprendre d’altres territoris que han patit grans incendis forestals o en tenen risc de patir-ne un. Per això, va nàixer la idea d’organitzar una jornada, amb l’objectiu de crear un espai de debat per tal d’intercanviar, entre diferents organitzacions i col·lectius, les experiències i coneixements entorn de com diferents territoris s’estan preparant per als següents incendis forestals.

En aquest article vos farem un repàs de la jornada, i resumim els temes parlats sobre les problemàtiques, propostes i reflexions entorn dels incendis forestals. Acabem amb unes conclusions i idees per següents passos, amb l’objectiu de continuar creant xarxa entre totes les persones involucrades en el món dels incendis forestals.

La jornada

El diumenge 13 de febrer vam celebrar a Pego (Alacant) la jornada “Com s’està preparant el territori pel següent incendi forestal?” organitzada per Pego Viu, PyroLife, la UOC, l’Ajuntament de Pego i la Generalitat Valenciana.

A la jornada van assistir més d’una vintena de ciutadans, gent de diversos col·lectius relacionats amb la prevenció d’incendis forestals i la custòdia del territori, membres de les administracions públiques, bombers, etc. Comptant amb aquesta diversitat de gent, tant presencial com virtualment, de la Comunitat Valenciana i més enllà, la jornada va ser una excel·lent i molt necessària oportunitat d’encontre.

“Podem fer molt. Podem fer xerrades com aquestes, açò és prevenció, és treballar en una gestió del territori, és compartir, fer un debat, exposar idees no contraposades, sinó des de com cadascú ho viu des de la seua realitat i coneixement, i aprendre uns dels altres. (Ana Tortosa)

La Taula Redona

La jornada va començar amb una taula redona. Durant aquesta, la pregunta conductora era “com s’està preparant el territori pel següent incendi forestal?”. Específicament, ens vam centrar a debatre sobre com passar de la planificació (perquè hi ha molts bons plans de prevenció d’incendis forestals) a l’acció (que és el que moltes vegades falta). També vam explorar el paper d’agrupacions i col·lectius (com Pego Viu, els ACIF o Agrupacions Contra Incendis Forestals…) en l’execució d’aquests plans i ajudar a preparar el territori pel següent incendi forestal.

A la taula redona vam tindre l’honor de comptar amb la participació de:

• Javier Asensi Moya (membre de Connecta Natura),
• Francisco Boza Sáez (portaveu de la Plataforma Vecinal de los Pueblos del Genal),
• Ferran Dalmau – Rovira (director de Medi XXI GSA),
• Rosa Sala Mañez (presidenta d’ABAI – Associació Benissera Anti Incendis),
• Ana Tortosa Molina (membre del Servei de Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana i socia de la Fundació Pau Costa), i
• Jorge Tortosa Cortes (membre d’ACIF Alcoi)

Participants de la taula redona i organitzadors de la jornada: Jorge Tortosa, Javier Asensi, Néstor Portes, Rosa Sala, Isabeau Ottolini, i en línia, Ana Tortosa i Francisco Boza. Foto: ABAI

A més, en les discussions del públic també van participar membres de l’Ajuntament d’Alzira, bombers de diferents cossos (SISGE – Sociedad Valenciana de Gestión Integral de Servicios de Emergencias, UBF – Unidad de Brigadas Forestales…), i ciutadans.

Problemàtiques entorn dels incendis forestals

Durant la taula redona, primer vam parlar de les problemàtiques entorn dels incendis forestals.

En primer lloc, estan les dinàmiques que estan portant a grans masses forestals:

• L’eliminació del foc de l’ecosistema. Paradoxalment, en tindre un servei d’extinció d’incendis forestals tan bona a la Comunitat Valenciana, ja no deixem cap foc al nostre ecosistema. Com explica Ferran Dalmau, el foc bo no danya a l’ecosistema i, de fet, forma part d’aquest. Al tindre lloc durant l’hivern amb baixa temperatura i alta humitat, crema la vegetació morta, sense afectar la vegetació viva, i d’aquesta manera redueix la biomassa acumulada. Per altra banda, està el foc roí, que són els incendis de gran intensitat i extensió que vegem cada vegada més, especialment durant l’estiu, i que tenen grans impactes socials i ecològics.
• La falta de rendiment econòmic del sector agrari, ramader i forestal, que porta a la gran reducció d’aquestes activitats claus en crear un territori mosaic, resilient als grans incendis forestals. Francisco Boza va viure des de prop l’incendi de la Sierra Bermeja-Genal a setembre 2021 (on es va cremar 10.00Ha), i ens conta:

“Cada verano estamos pendientes del sonido de helicópteros. Vivimos la realidad de la masa forestal con mucha preocupación. Siempre fue un territorio agrícola-forestal, pero ahora es casi solo forestal, porque ya no es rentable ni la ganadería extensiva, ni la resina del pino pinaster, ni el corcho”.

El resultat és que cada vegada hi ha majors extensions de bosc i matoll continu en el nostre territori, amb un gran risc d’incendis forestals, i més encara amb el canvi climàtic. Per això Rosa Sala comenta “abans en ABAI anàvem a plantar arbres després d’un incendi forestal, però ara val més que netegem la muntanya per prevenir els incendis”.

Ràpid creixement de pins i matoll després de l’incendi Vall d’Ebo 2015. Foto: Isabeau Ottolini

En segon lloc, està la falta de coordinació i comunicació entre totes les persones involucrades en temes d’incendis forestals i la seua prevenció. Això dificulta, entre altres, passar dels plans de prevenció d’incendis forestals a la seua execució en el territori. A més, no coneguem el gran treball i esforç fets per altres col·lectius i institucions, i d’aquesta manera estem perdent grans oportunitats d’unir forces i treballar conjuntament, com comenta un Bomber de Dènia.

Per últim, a la taula redona també vam parlar de la problemàtica de vivendes en l’interfície urbà-forestal, i especialment les cases mal protegides contra els incendis. Com explica Jorge Tortosa:

“els bombers tenen l’obligació, segons la llei i sempre baix les directrius del cap de intervenció, de salvar les persones i les cases abans del bosc. Per això, una casa ben guardada és una dotació de bombers que s’ha creat: no té perill d’incendi, i la dotació no ha d’anar a salvar la casa, sinó que poden anar a altres llocs per salvar moltíssimes hectàrees de bosc”.

Propostes i reflexions

Al llarg de la jornada van sorgir diferents propostes i reflexions per preparar el territori pel següent incendi forestal.

Sense dubte, la gestió del territori, els boscos i les muntanyes és fonamental. No és possible prevenir tots els incendis, però mitjançant la creació de discontinuïtats en la vegetació sí que es pot limitar la propagació de l’incendi pel territori i evitar que es faça incontrolable. Tampoc cal que tot el territori siga gestionat, però almenys els llocs estratègics, contemplats en cada Pla de Prevenció d’Incendis, haurien de ser gestionades.

Per una banda, el foc pot ser una eina de gestió. Com diu Ana Tortosa, “ja no tenim la mateixa relació amb el foc en el territori que abans, però hem d’aprendre a tornar a usar-la, a conviure amb ell, perquè l’eliminació total del foc del nostre ecosistema és impossible”. Un membre de la Unitat de Bombers Forestals d’Alacant explica que podem tornar a introduir el foc en l’ecosistema poquet a poquet, com ja s’està fent en diversos llocs de la Comunitat, com en Castell de Castells (ací un vídeo-reportatge del programa Terra Viva).

Per altra banda, la gestió del territori ha de ser sostenible en tots els sentits. I això inclou la sostenibilitat econòmica, com emfatitza Ferran Dalmau. Hui en dia les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, essencials en la gestió del territori, són molt poc rendibles. Per això és necessari, com comenta Rosa Sala:

“crear eixides laborals que siguen rendibles, que permet que la gent puguen menjar i guanyar-se la vida. A més, no són coses separades: ací es crema, allà es planta tomaqueres, ací hi ha una font, acà hi ha una caseta amb un corral i una cabreta, ací el iaio tallant uns arbres. És tot junt, és un ecosistema”

Durant la taula redona també van sorgir idees entorn de què podem fer cadascú de nosaltres, des del lloc que ocupem: bombers, agrupacions de voluntaris, propietaris de terrenys forestals, ciutadans, administracions públiques… Cadascú podem aportar el nostre granet d’arena per preparar el territori pel següent incendi forestal.

Ovelles bomberes. Foto: Kathleen Uyttewaal

• Les agrupacions de prevenció d’incendis forestals i custòdia de territori tenen un paper molt important.

En primer lloc, poden involucrar-se en l’execució dels Plans Locals de Prevenció d’Incendis Forestals al tindre més agilitat d’actuació que les administracions públiques. Això pot incloure la creació i manteniment de punts estratègics, com tallafocs (Pego Viu fa això amb el seu ramat d’ovelles bomberes). Aquests llocs formen, en el cas d’un incendi forestal, a més, espais de seguretat on els bombers poden treballar sense estar pendent de quedar-se atrapades pel foc.

En segon lloc, poden fer participe a la població local, mitjançant xerrades, tallers, cursos, activitats de voluntariat, etc, amb gent dels pobles, jóvens, però també gent d’entorns urbans. Això ens ho explica Javier Asensi, basat en la seua experiència a Connecta Natura, mitjançant projectes com Lligabosc i Mosaics de Vida.

• La gent amb connexió amb el seu entorn, com els propietaris de terrenys, llauradors i agrupacions de voluntaris, són els principals coneixedors del territori. En cas d’un incendi, el personal d’extinció es pot recolzar molt en aquests coneixements (on hi ha llocs segurs des d’on treballar, on hi ha una senda per accedir, etc), com explica Jorge Tortosa basat en la seua experiència en l’ACIF Alcoi.

L’interfície urbà-forestal. Foto: Isabeau Ottolini

• La ciutadania en el seu conjunt pot contribuir també de forma important. Moltes vegades ens queixem que “ay, la gent, ay, la societat: no fan res, no s’involucren….”, però, com diu Ana Tortosa: “però qui són la gent, qui són la societat? I ens adonem que som nosaltres mateixos, som cadascú de nosaltres”. En aquest sentit, hem de reflexionar sobre que podem fer, com a ciutadans (que tots ho som!). Aleshores, a la taula redona van sorgir dues recomanacions: 1) consumir productes del territori, d’una agricultura i ramaderia local que contribueix a mantenir un paisatge mosaic, divers i resilient, i 2), crear zones de seguretat al voltant de les nostres cases en l’interfície urbà-forestal.
• Les administracions públiques poden crear eines legals i impulsar polítiques de prevenció d’incendis forestals. Per exemple, els tècnics de l’Ajuntament d’Alzira expliquen que han creat una ordenança municipal que defineix i ajuda amb les mesures d’autoprotecció que els propietaris de vivendes en l’interfície urbà-forestal han d’implementar.

La visita al projecte de custòdia del territori de Pego Viu

Observant el paisatge. Foto: Kathleen Uyttewaal

Una vegada finalitzada la taula redona, primer vam gaudir d’un bon dinar (això mai ha de faltar!). Després, vam visitar el projecte de custòdia del territori de Pego Viu i les seues ovelles bomberes.

Pujant les muntanyes cap al Pla d’Almisserà, primer vam fer una parada per observar el paisatge que a 2015 es va cremar, i les zones estratègiques d’incendis forestals. No obstant això, és un repte la gestió d’aquestes zones. Per una banda, perquè molts són parcel·les privades de xicotet tamany, i els propietaris per diverses raons no poden o volen gestionar-ho, o inclòs ni saben que són propietaris de terrenys. Per altra banda, l’ajuntament no té els mitjans per gestionar els terrenys públics. En aquest sentit, la custòdia del territori de part de col·lectius com Pego Viu o Connecta Natura pot ser part de la solució, treballant en llocs estratègics per prevenir i limitar l’impacte de futurs incendis.

Després, els membres de Pego Viu van portar-nos a veure el seu projecte piloto amb les ovelles bomberes. És un ramat d’unes 6 ovelles de raça autòctona, la guirra i serveix per a demostrar com la ramaderia extensiva pot contribuir a la prevenció d’incendis forestals.

Els voluntaris de Pego Viu fan torn cada setmana per traure les ovelles diàriament a pasturar. En concret, els porten pels bancals que el col·lectiu té en custodia, perquè mengen l’herba i matoll als llocs estratègics d’incendis forestals. Passejant després per l’entorn, vam observar que inclòs un xicotet ramat pot fer un gran treball en la prevenció d’incendis forestals.

Visita a les ovelles bomberes. Foto: ABAI

Conclusions i següents passos

Néstor Portes, el president de Pego Viu, va finalitzar la jornada amb aquestes conclusions:

• El foc és part de l’ecosistema mediterrani, i és qüestió de temps fins que un incendi torne a passar al nostre territori. Mentres que els serveis d’extinció fan una gran feina com resposta als incendis, no són la solució per prevenir Grans Incendis Forestals.
• Tots som habitants d’aquest territori propens a incendis forestals, i tenim una responsabilitat compartida. Per això, hem de posar de la nostra part, des de la realitat d’on cadascú està, siga en administracions públiques , grups de voluntaris, cossos de bombers, com a ciutadans, etc.
• Com a ciutadans podem fer molt, com consumir productes de proximitat, crear franges de seguretat al voltant de les nostres cases, i participar en agrupacions de voluntaris.
• Les administracions públiques fan aportacions importants, com l’ordenança d’Alzira, i diverses mesures legals pels Plans Locals de Prevenció d’Incendis Forestals. Però a la mateixa vegada, no són ràpids a l’hora de passar de la planificació a l’acció, i és ací on les agrupacions tenen un gran paper, mitjançant l’organització d’activitats de custòdia del territori, a més d’altres activitats com la divulgació, compartir coneixements, formació de gent jove, etc.
• Les agrupacions, a més, poden formar ponts entre ciutadans, administracions públiques, i bombers. No obstant això, cal posar en valor el treball que estan fent, moltes vegades poc visibilitzat i conegut, inclòs per altres habitants del territori. Unint forces, poden exercir pressió, per exemple perquè les administracions públiques les faciliten certes tasques de gestió del territori.
• La jornada va ser una oportunitat de visibilitzar la gran quantitat de bones iniciatives, i de posar en conjunt les nostres idees sobre com preparar el territori pel següent incendi forestal. Però falta coordinar-nos entre tots, fer més jornades com aquestes amb regularitat, i no dependre de xicotetes reunions voluntàries els diumenges, per intercanviar idees i recursos i crear xarxa.

Ha sigut un dia ple d’entusiasme i ganes de continuar fent xarxa. Per això, han sorgit diversos idees per següents passos:

• Formar un grup per mantenir viu la xarxa creada gràcies a aquesta jornada;
• Establir un lloc i moment per reunions regulars, per intercanviar idees, crear xarxa, reunir forces, compartir recursos, aprendre de les experiències d’altres;
• Fer visites a altres projectes dels quals ens han parlat durant la jornada.

Tens més idees? T’agradaria participar d’alguna manera? Posa’t en contacte amb Isabeau Ottolini:  iottolini@uoc.edu

Gràcies a tothom per aquest dia meravellós!

Prompte vos compartirem l’enllaç de la gravació zoom de la taula redona, i el vídeo-resum de tota la jornada